Pràctiques en vaixell

D’acord amb la nova ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, s’estableix la figura de les pràctiques externes. Les pràctiques externes, constitueixen una activitat de naturalesa formativa, realitzada per l’estudiant i supervisada per la universitat amb l’objectiu de permetre a l’estudiantat aplicar i complementar els coneixements adquirits en la seva formació acadèmica, i afavorir l’adquisició de competències que preparin per a l’exercici professional i la seva emprenedoria. Dins de les pràctiques curriculars s’inclou la modalitat de Pràctiques en Vaixell. Les pràctiques en vaixell haurien d’incloure formació relacionada amb l’assetjament i el bullying a bord. 

• Segons Carballo, Kitada (2020) les dones embarcades són més vulnerables a l’assetjament sexual físic comparat amb les feines de terra degut, en part, a l’espai reduït que hi ha en els vaixells i a l’aïllament social. Un estudi realitzat per la International Maritime Health Association (IMHA), la International Seafarer’s Welfare and Assistance Network(ISWAN), la International Transport Worker’s Federation (ITF) i la Seafarers Hospital Society (SHS) l’any 2014 conclou que les dones a l’inici de la seva carrera professional (estudiants en pràctiques a bord de vaixells) són més vulnerables a l’assetjament sexual, fet que no les anima a continuar la seva carrera professional navegant (Stannard, Vaughan, Swift, Robinson, Altaf, Mcgarry 2015).

• Sovint comportaments relacionats amb l’assetjament no han estat reconeguts com a tal per algunes dones navegants, com per exemple: la visita d’un home al camarot d’una dona o força-la a entrar al camarot d’ell; un parell de forats en els lavabos femenins; trucades constants o missatges sentimentals i insinuants inapropiats, entre d’altres. En alguns casos, les dones busquen neutralitzar la seva sexualitat amagant la seva feminitat a través de la manera de vestir, el tall de cabell o les postures corporals. Per aquests motius, és important que abans d’embarcar tota  la tripulació conegui les eines i mecanismes existents per informar i denunciar casos d’assetjament a bord (veure la secció 7.1.5 d’aquesta guia Recursos per prevenir i denunciar l’assetjament a bord).

• El Conveni sobre el Treball (De Stefano, Ghosheh, Humblet 2018) requereix a tots els estats membres prohibir i penalitzar qualsevol tipus de victimització de les persones navegants i, identifica el capità (o la persona designada pel capità) com a responsable de la implementació i compliment d’aquestes polítiques. La percepció del què és assetjament sexual pot divergir en funció de la nacionalitat de la tripulació i per tant entendre el concepte d’assetjament ja representa un problema per si mateix. Tota persona abans d’embarcar ha de tenir coneixement del concepte d’assetjament i de les polítiques de tolerància zero. L’educació i la formació per conscienciar a tota la tripulació és de màxima importància per garantir un entorn de treball a bord lliure de qualsevol tipus de discriminació.

Referències

CARBALLO, Laura and KITADA, Momoko, 2020. Sexual harassment and women seafarers : The role of laws and policies to ensure occupational safety & health. Marine Policy. 2020. Vol. 117, no. July. DOI 10.1016/j.marpol.2020.103938.

DE STEFANO, Valerio Michele, GHOSHEH, Naj and HUMBLET, Martine, 2018. Maritime Labour Convention, 2006, as amended (MLC, 2006). In: International and European Labour Law. Article-by-Article Commentary. Nomos/Beck/Hart; Baden-Baden/Munich/Oxford. p. 1179–1200. ISBN 978-3-8487-2460-4.

STANNARD, Suzanne, VAUGHAN, Caitlin, SWIFT, Olivia, ROBINSON, Georgina, ALTAF, Syed Asif and MCGARRY, Alison, 2015. Women seafarers ’ health and welfare survey. International Maritime Health. 2015. Vol. 66, no. 3, p. 123–138. DOI 10.5603/IMH.2015.0027.