Anglès tècnic per a comunicacions marítimes

Un altre contingut regulat pel conveni STCW és l’ús efectiu de l’anglès tècnic marítim, la lingua franca de la gent de l’àmbit. Un dels continguts clau d’aquesta matèria són les comunicacions marítimes i l’ús de les Frases normalitzades de la OMI per a les comunicacions marítimes (SMCP de l’anglès Standard Marine Communication Phrases). Aquestes frases, en un anglès marítim simplificat, intenten proporcionar als navegants un llenguatge prescriptiu i comú que els permeti comunicar-se en les seves interaccions diàries a bord d’un vaixell. Van ser adoptades i desenvolupades per la International Maritime Organisation (IMO) el 2001 per cobrir les situacions comunicatives més habituals relatives a la seguretat del vaixell, la tripulació i la càrrega. L’objectiu principal és el d’intentar superar barreres lingüístiques al mar i evitar malentesos que puguin provocar accidents. Sota el conveni STCW, l’habilitat d’entendre i utilitzar les frases és un requeriment obligatori per capitans i oficials de pont de vaixells d'arqueig brut igual o superior a 500 GT, i per tant una competència obligatòria a assolir per estudiants d’estudis marítims.

Aquestes frases constitueixen un coneixement prescriptiu, rígid i bastant deshumanitzat, tal i com sovint es planteja el seu ensenyament, malgrat que de la seva correcta aplicació sovint en depenen les vides de les persones a bord d’un vaixell. Per tal d’humanitzar el seu aprenentatge, posant en valor les relacions interpersonals i connectant-lo amb la realitat propera de l’estudiantat, es poden introduir les següents propostes de millora dels continguts de la matèria:

• Analitzar l’origen de les SMCPs. El biaix de gènere es troba en els continguts de qualsevol matèria ja que es fonamenten en teories androcèntriques. Per no donar per suposada la neutralitat dels continguts, es pot investigar l’origen de les SMCPs, promogudes per l’OMI, amb esperit crític per rellegir-les o validar-les de manera crítica i conscient. En aquest sentit, es poden buscar estereotips i biaixos de gènere, analitzar si el llenguatge és inclusiu, etc. 

• En aquest contingut concret també es treballa el factor humà com a causa d’errors en la comunicació marítima però sobretot des d’un punt de vista estadístic, analitzant les situacions més habituals de causa d’accidents per una comunicació deficient. En aquest cas es pot promoure la participació de l’estudiantat analitzant les situacions i fent-los partícips de les mateixes compartint les seves reflexions i experiències sobre la seva actuació en situacions similars. D’aquesta manera incorporaríem les seves experiències i coneixements en l’aprenentatge a l’aula. 

• També caldria dotar de més flexibilització a les frases i presentar-les com un instrument per resoldre qualsevol situació al mar , fins i tot aquelles que no estan recollides en les mateixes. Aquí caldria una feina més reflexiva, creativa i crítica on els estudiants reflexionin sobre l’ús de les frases i no només se les aprenguin per utilitzar-les de manera automatitzada. Es tracta de situar-les en el seu context i saber-les utilitzar de forma conscient i crítica en qualsevol situació.

Finalment es podria discutir l’ús de l’anglès com a lingua franca en l'àmbit marítim i relacionar-ho amb la multiculturalitat a bord. D’aquesta manera es podria abordar la comunicació a bord en relació a qüestions de privilegis o discriminació per raó d’ètnia o raça.